El fil de peluix es va introduir a la Xina després de la Guerra de l'Opi. A les primeres fotos que vam veure, els xinesos portaven túniques de cuir (amb tot tipus de cuir a l'interior i setí o tela a l'exterior) o túniques de cotó (a l'interior i a l'exterior) a l'hivern. Totes són de cotó fluix al mig de la tela), grasses i grasses, especialment les dels nens, com si fossin boles rodones. Les primeres persones a teixir jerseis van ser estrangeres que van venir a la Xina. Lentament, moltes dones riques i elegants també van començar a aprendre a teixir a mà. A principis del segle XX, a les ciutats costaneres com Xangai i Tianjin, el teixit de jerseis s'havia convertit en una pràctica habitual, una mena de moda.
Un cabdell de llana, dues agulles de bambú, assegudes inactives sota la finestra de la sala d'estar, el sol brilla sobre les espatlles de la dona a través de la pantalla blanca brodada, la comoditat i la tranquil·litat són indescriptibles. A Xangai, moltes botigues especialitzades en fil de llana tenen mestres asseguts a la taula, ensenyant habilitats de teixir a les dones que compren fil de llana. Lentament, els jerseis de punt a mà també s'han convertit en un mitjà de vida per a moltes dones. "Bona feina a la feina" va substituir gradualment "bona feina brodant" i es va convertir en un elogi a una dama pel seu enginy. A les antigues targetes del mes de Xangai, sempre hi ha una bellesa amb els cabells permanents que porta un cheongsam de colors i un jersei blanc de punt a mà amb un patró buit. La popularitat dels jerseis de punt a mà va fer que la indústria de la llana es desenvolupés ràpidament. Fins i tot durant els anys de la guerra, moltes indústries nacionals es van veure obligades a aturar la producció i la indústria de producció de llana amb prou feines es podia mantenir.
Data de publicació: 19 de juliol de 2022
